EXEMPLES DE BONS COMUNICADORS

A la segona classe de comunicació, la Rosa Soler ens va proposar que cadascú de nosaltres penséssim i escrivíssim el nom d’un personatge conegut per a tothom, que personalment, trobéssim que és un bon comunicador, i explicar les raons de l'elecció. Desprès ho vam posar en comú i aquest és el resultat:

Després d'aquesta activitat, ens vam posar per grups de 5 persones. Cada grup tenia un text diferent, i l'exercici consistia en fer una lectura d'aquest text (el del meu grup parlava del silenci), buscar les cinc idees principals i després redactar una síntesi.

L´art de saber escoltar, fer silenci

L´art de saber escoltar, fer silenci

Idees principals:

1- El silenci és una garantia de qualitat en la conversa.
2- En la comunicació és essencial la col·laboració del receptor.
3- Cal deixar la ment en blanc i no distreure's.
4- Per comprendre fa falta rapidesa mental, imaginació i fantasia.
5- Només quan et poses en el lloc de l'emissor te n'adones de la importància del silenci.

Síntesi:

Aquest text tracta sobre la importància que te el silenci en una conversació, el fet de saber escoltar per part del receptor és essencial. Hi ha dos tipus de silenci: el silenci interior que tracta de silenciar les veus interiors, es a dir, ficar la ment en blanc i no distreure´s. I el silenci exterior consisteix en que el receptor o receptors respectin la paraula de l´emissor.

El fet d´escoltar comporta una rapidesa mental imaginativa i fantasiosa per part del receptor.

El text finalitza en la importància de l´empatia per part del receptor cap a l´emissor.


Grup format per:
- Saray Martínez.
- Carlota Juclà.
- Berta Molar.
- Judith Solà.
- María Arnau

"QUI SÓC JO?"

Quan a la primera classe de comunicació oral, escrita i digital, la professora Rosa Soler ens va dir que reflexionéssim sobre aquesta pregunta, i que la intentéssim respondre per escrit, em vaig quedar en blanc.
No sabia per on començar, ni com enfocar la resposta. De fet, mai m'havia parat a pensar en "Qui sóc jo?", i tot i que la primera impressió que dóna, és d'una pregunta fàcil, fins que no t'hi trobes davant, no te n'adones de la complexitat que té.

El fet de que ella ens proposes aquesta activitat, va fer que em pares a pensar sobre el meu entorn, sobre mí, sobre les meves expectatives de futur, i també en fets ja passats.
Com a conclusió dir, que aquesta activitat ha estat molt interessant i que d'alguna manera, ens ha ajudat a conèixer-nos millor.