El moment en què més nerviosa m'he posat, ha sigut just abans de sortir. Una vegada ja havia començat m'he tranquilitzat, ja que el fet de saber-me bé el poema m'ha donat confiança i seguretat. He de dir, però, que tot i així no és facil posar-se davant de 72 persones i recitar un poema com aquell què parla amb un amic. La veu, no n'estic segura, però a part de no tenir-la gaire bé, tinc dubtes de si m'haura tremolat o no. En la postura, també hi ha influit els nervis, no sabia com posar-me, si gesticular, si quedar-me quieta..., no sabia què fer. Al final, m'he quedat fixa al mig, sense moure'm i crec què això ha fet que no expressés tan com jo esperava.
La classe ha seguit, i encara em quedava fer el debat. Del meu grup, el qual defensavem la resposta no a la pregunta de si els professors tenen autoritat a les aules, m'havia tocat a mi ser la portaveu, i per tant, em tocava presentar i concloure l'activitat del meu equip. La responsabilitat era molt gran, i crec que els nervis m'ha traicionat bastant. No m'he quedat gaire satisfeta amb la meva actuació, però, crec què el motiu d'aquesta insatisfació està en la responsablitat què tenia avui i els nervis què aquesta m'ha creat. 
Avui a TIC, hem treballat amb dos programes multimèdia: l'audacity(àudio) i windows movie maker(vídeo).
La classe ha consistit en gravar-nos recitant el poema, i tot seguit, triar una música per afegir-la de fons. Per realitzar aquestes tasques hem utilitzat l'audacity. Desprès, hem buscat una imatge què tingués relació amb el poema i l'hem posat al windows movie maker, on una vegada incorporada la imatge hi hem afegit la gravació feta anteriorment.
El resultat de la meva activitat és el següent:
Gràcies a la classe d'avui he conegut i he après a fer servir, un programa què no coneixia com és el cas de l'audacity. I pel què fa al windows movie maker, a diferència de l'audacity, si què el coneixia però no sabia com utilitzar-lo.
Per tant, crec què la classe d'avui ha sigut molt interessant i molt útil, ja què he après nous programes què considero què em poden ser molt útils d'ara a endavant.
Ahir a la classe de comunicació oral, escrita i digital vam portar les fotografies del "Qui ets tu?" i les vam penjat per tota la classe, com si d'una exposició es tractes. La Rosa Soler, ens va deixar una estona per que observéssim totes les fotografies, i desprès, les vam anar analitzant i comentant una per una entre tots.
Avui a classe de Comunicació hem parlat sobre la resposta a les dues preguntes, Què és llenguatge? i Què és llengua?, què havíem de portar desprès d'haver llegir unes fotocopies què ens va donar la Rosa.
També, referent a les preguntes hem estat parlat sobre la diferència què trobem entre els dos termes, llenguatge i llengua.
Les meves respostes han estat les següents:
Que és llenguatge?
El llenguatge és un instrument de comunicació, concretament el més extens de tots els que posseïm, i és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans, ja que fa possible el diàleg. Gràcies a ell, ordenem les experiències viscudes, que tan poden ser de nosaltres mateixos, com del nostre entorn. El llenguatge és la base del pensament i el suport de la memòria. Ens permet l’expressió lliure i interior, i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
Que és llengua?
La llengua forma part del llenguatge, i la definiríem com a un mitjà de comunicació dels éssers humans, que pot ser utilitzat, tan de manera oral, com escrita. Gràcies a ella, organitzem el nostre entorn i el món en el que vivim. És necessària per comunicar-nos amb els altres, i va lligada als nostres pensaments, formant així la nostre identitat personal.
La classe ha seguit amb unes diapositives sobre la competència comunicativa i els seus components, i ha acabat amb un vídeo d'una conferència molt interessant de Sir Ken Robinson, la qual m'ha fet reflexionar sobre tot el què deia, ja que crec què té molta raó. A continuació us deixo els enllaços per què en podeu gaudir:
Com a conclusió de la sessió dir què m'ha servit per diferenciar els termes llengua i llenguatge, els quals aparenten ser molt similars i en veritat no ho són tant, ja què el llenguatge ens serveix per a comunicar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos, i la llengua ens serveix per diferenciar les diferents societats què hi ha al món.
