Recitació i debat

Avui a classe m'ha tocat recitar el poema i fer el debat, per aquest motiu els nervis han estat present durant tota la sessió.

La primera activitat a fer ha estat la recitació. El poema que he triat per fer aquesta activitat, és d'un pescador del meu poble, en Joan Nadal i Soler, s'anomena "A l'amic poeta" i diu així:

Què tens tu, amic poeta

que no pugui tenir jo?

Tu saps de lletres i més lletres

per a descriure-ho tot formós.

El color de la natura

de bell verd el pots pintar,

de la dona, sa bellesa

i de blau tota la mar.

Doncs, jo visc a la natura,

cada dia veig el mar

i moltes nits les passo

per a les estrelles comptar.

Doncs, què tens tu, amic poeta,

què no pugui tenir jo?

Tu saps molt i molt de lletres,

jo tinc de la vida un do.

El moment en què més nerviosa m'he posat, ha sigut just abans de sortir. Una vegada ja havia començat m'he tranquilitzat, ja que el fet de saber-me bé el poema m'ha donat confiança i seguretat. He de dir, però, que tot i així no és facil posar-se davant de 72 persones i recitar un poema com aquell què parla amb un amic. La veu, no n'estic segura, però a part de no tenir-la gaire bé, tinc dubtes de si m'haura tremolat o no. En la postura, també hi ha influit els nervis, no sabia com posar-me, si gesticular, si quedar-me quieta..., no sabia què fer. Al final, m'he quedat fixa al mig, sense moure'm i crec què això ha fet que no expressés tan com jo esperava.

La classe ha seguit, i encara em quedava fer el debat. Del meu grup, el qual defensavem la resposta no a la pregunta de si els professors tenen autoritat a les aules, m'havia tocat a mi ser la portaveu, i per tant, em tocava presentar i concloure l'activitat del meu equip. La responsabilitat era molt gran, i crec que els nervis m'ha traicionat bastant. No m'he quedat gaire satisfeta amb la meva actuació, però, crec què el motiu d'aquesta insatisfació està en la responsablitat què tenia avui i els nervis què aquesta m'ha creat.