El moment en què més nerviosa m'he posat, ha sigut just abans de sortir. Una vegada ja havia començat m'he tranquilitzat, ja que el fet de saber-me bé el poema m'ha donat confiança i seguretat. He de dir, però, que tot i així no és facil posar-se davant de 72 persones i recitar un poema com aquell què parla amb un amic. La veu, no n'estic segura, però a part de no tenir-la gaire bé, tinc dubtes de si m'haura tremolat o no. En la postura, també hi ha influit els nervis, no sabia com posar-me, si gesticular, si quedar-me quieta..., no sabia què fer. Al final, m'he quedat fixa al mig, sense moure'm i crec què això ha fet que no expressés tan com jo esperava.
La classe ha seguit, i encara em quedava fer el debat. Del meu grup, el qual defensavem la resposta no a la pregunta de si els professors tenen autoritat a les aules, m'havia tocat a mi ser la portaveu, i per tant, em tocava presentar i concloure l'activitat del meu equip. La responsabilitat era molt gran, i crec que els nervis m'ha traicionat bastant. No m'he quedat gaire satisfeta amb la meva actuació, però, crec què el motiu d'aquesta insatisfació està en la responsablitat què tenia avui i els nervis què aquesta m'ha creat. 
